REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA CRISI BALCÀNICA
COMUNICAT DEL CERCLE D’ESTUDIS ISLÀMICS "ANSELM TURMEDA"

Els esdeveniments que sacsegen actualment els Balcans i projecten les seves conseqüències sobre tot el món, ens porten a nosaltres, col·lectiu de musulmans catalans, a manifestar a la societat de la qual som part la nostra anàlisi al respecte.

Després de la desaparició del Bloc de l’Est, la bipolaritat que coneguérem des de la Segona Guerra Mundial fins a 1989, ha donat pas a la imposició d’un Nou Ordre Mundial dirigit pels Estats Units. Aquest és el nom escollit per a designar una autèntica dictadura planetària fonamentada en tres eixos: capitalisme salvatge, com a economia d’explotació; el materialisme alienador i degradant de l’home, com a forma de vida; i l’adopció de formes polítiques tendents a la dissolució dels col·lectius naturals.

L’escenificació de la situació comença el 1991 amb la Guerra del Golf, i continua amb la conducció de Palestina vers un govern de paper, la fallida invasió de Somàlia, la instigació d’una crua guerra civil a l’Afghanistan, el foment del tribalisme a l’Àfrica Negra, la intervenció a l’Amèrica Llatina amb l’excusa del narcotràfic, els bloqueigs de càstig als pobles cubà o iraquià, i darrerament una nova fase agreujada amb la violació de qualsevol legalitat internacional (bombardeigs sobre el Sudan i l’Afghanistan, Operació Guineu del Desert, segrest del líder kurd Abdul·lah Ocalan).

Amb la desintegració de la Iugoslàvia socialista, l’antiga nomenklatura sèrbia canvia el seu discurs pel d’un nacionalisme feixistitzant amb la intenció de perpetuar els seus privilegis en el sistema. Això es concretà en la successió de dues guerres (Croàcia i Bòsnia) on va quedar clar el caràcter genocida del règim de Belgrad i l’augment de la repressió interna sobre la dissidència sèrbia.

De deu anys ençà, amb l’abolició de l’autonomia provincial, els albanesos del Kosovo han vist augmentar l’opressió de l’Estat central fins a límits intolerables. La resposta fou la creació d’una eficaç xarxa de resistència cívica a tots nivells que impulsà una infrastructura en qüestions tan essencials com l’educació o la sanitat.

Mentre que a través dels acords de Dayton les potències occidentals reconeixien una entitat com la "República Serbo-Bosniana", en cap moment es varen fer ressò de les reivindicacions polítiques dels albano-kosovars.

Tanmateix, fa dos anys els Estats Units decidiren la neutralització de Iugoslàvia com a aliada d’una Rússia en crisi. Era el moment ideal per a avortar un renaixement futur de la seva influència. Aprofitant la desesperació kosovar, arribà el moment de crear una organització armada que radicalitzés el conflicte i justifiqués un posterior atac contra Iugoslàvia. Així nasqué la UCK (Exèrcit d’Alliberament del Kosovo), les accions del qual fomentaren l’inici de la "neteja ètnica" dels serbis. Alhora, el règim de Milosevic trobava l’ocasió d’explotar en benefici propi els sentiments més viscerals del nacionalisme serbi, que instiga com a catapulta de poder.

Després del fracàs de les negociacions de Rambouillet, on hom obligà els kosovars de renunciar a la seva Autodeterminació, el preàmbul de la guerra estava servit.

Més enllà dels objectius nominals de l’operació de l’OTAN, quins són els fins reals que s’entreveuen darrera els bombardeigs?

a) Demostrar novament i fora de la legalitat internacional qui és el gendarme del món,

b) malmetre l’oposició russa en l’arena internacional per mitjà de l’anorreament del seu darrer aliat a l’Europa Oriental, compensat a base de crèdits,

c) palesar la subjugació militar i política de la Unió Europea respecte dels Estats Units,

d) crear un greu problema econòmic i humanitari a l’Europa Occidental, en competició als mercats internacionals amb els EE.UU. i el Japó,

e) eliminar l’últim poble musulmà als Balcans, emprat com a justificació per a l’agressió i ara realment abandonat a la seva dissort.

Davant d’això proposem com a alternativa:

· Cessament immediat de les hostilitats per part de l’OTAN i retirada de l’exèrcit, policia i para-militars serbis al Kosovo,

· formació sota comandament de l’ONU d’una força de pacificació operativa de països neutrals (excloent-ne els de l’OTAN, els islàmics i els eslaus), encarregada també del desarmament de la UCK,

· retorn dels refugiats a les seves llars i un pla de reconstrucció per al Kosovo finançat a càrrec de l’ingent deute que els EE.UU. i d’altres països participants en la guerra tenen amb l’ONU, gestionat per organismes internacionals de solvència, com la Creu Roja, ONGs independents…

· restitució immediata de l’autonomia anterior al 89 i convocatòria d’unes eleccions democràtiques per a una assemblea provisional de cara a un període establert transitori, per a:

· celebrar un referèndum d’Autodeterminació al cap del termini del període prefixat, amb garanties de respecte per als drets de la minoria sèrbia,

· i finalment la constitució d’un comitè de vigilància permanent sobre la situació dels musulmans del Sandjak (entre Montenegro i Sèrbia), els hongaresos de la Vojvodina i el poble gitano a tota Iugoslàvia.

Vila de Gràcia, Barcelona, 5 d’abril de 1999

* El CERCLE D’ESTUDIS ISLÀMICS "ANSELM TURMEDA" és una secció formada per musulmans catalans de l’entitat cultural ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESTUDIS ISLÀMICS, per a l’estudi, difusió de l’Islam i el diàleg entre cultures.

Tornar al menú