UN POBLE ESCOLLIT
Déu va triar el poble jueu a l’època que Abraham va emigrar des d’Ur de Caldea, fins a Haran, i després fins a Canaan. Déu va prometre a Abraham una gran descendència: "Faré de tu un gran poble i et beneiré"
Un quants segles després, quan el poble es va alliberar de l’esclavitud d’Egipte, Déu va renovar l’aliança "Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu"
Així doncs, el poble Hebreu estava destinat a tenir una relació especial amb Déu i a complir una missió particular davant els altres éssers humans: havien de ser una "nació Santa", havien de manifestar, en la vida personal i social, la vida del Déu que els havia escollit i els havia alliberat de l’esclavitud d’Egipte
UNA TERRA PROMESA
Déu va prometre a Abraham que faria d’ell i de la seva descendència una gran nació, i els donaria un país i una terra. Aquest país –que més endavant seria conegut amb el nom de Palestina o Israel- va estar sempre present en el pensament del poble Jueu. Especialment en el temps de la persecució, els desitjos dels jueus es giraven cap a Jerusalem, la seva ciutat santa.
UNA LLEI
El jueu tracta d’estimar Déu amb tota l’ànima. D’aquest amor es manifesta en l’obediència pràctica a les lleis que Déu ha donat al seu poble. La llei es troba en el cinc primer llibres de la Bíblia – El Pentateuc –, que contenen les revelacions de Déu a Moisès a la muntanya del Sinaí. Aquestes lleis es resumeixen en els deu manaments, que cobreixen tot l’àmbit de la vida d’una persona.
El rabí, que en hebreu vol dir mestre, està molt relacionat amb la llei. És el doctor de la llei, qui l’ensenya, la comenta i l’explica. Quan el temple de Jerusalem va ser destruït i gairebé va desaparèixer la pràctica dels sacerdots d’oferir sacrificis, el poder d’aquest va passar als rabins, que són els representants de la comunitat jueva arreu del món
UN DÉU ÚNIC
El déu del judaisme és un déu que parla, es mostra a l’ésser humà i actua per alliberar el poble jueu. Les paraules i les revelacions de Déu es produeixen al llarg de tota la història : comencen amb Abraham, amb qui fa una aliança: continuant amb Moisès, amb qui comunica la llei i: es mantenen amb els profetes.
El déu dels jueus és inaccessible, totalment diferent dels ésser humans. Però a la vegada, és un déu proper i preocupat per la vida del poble, al qual es revela de manera continuada. Totes les revelacions de Déu van acompanyades d’accions alliberadores. A la Bíblia, concretament a l’anomenat Antic Testament, es recull tota la història de Déu i el Poble Jueu. Hi trobem narrades les accions alliberadores de Déu i totes les paraules que transmet als patriarques i als profetes . També hi trobem la promesa d’un futur alliberament definitiu
Tot el que hi ha en el món prové d’aquest déu. Ell és el creador del cel, la terra, la llum, els animals, i també de l’home i de la dona, a qui va crear semblant a Ell
En el judaisme, aquest déu creador, alliberador, que es revela i comunica a l’ésser humà anomenat Jahvè, és un déu únic
Tornar al menú