Ja no estem en una societat cristiana, sinó secularitzada i plural
El bisbe de Girona es jubila del càrrec i opina que seria bo que el seu substitut fos català,Considera que el laïcisme pot ser una actitud antireligiosa i no reflecteix la realitat del país
El bisbe de Girona, Carles Soler, té 75 anys, l'edat de jubilació episcopal. Acaba d'enviar la seva renúncia al Vaticà i espera sense cap pressa l'arribada del seu substitut. Es mostra tranquil i satisfet de la feina que ha fet a Girona durant els últims sis anys
-Vostè va ser el relleu del bisbe Camprodon, una persona molt lligada a Girona. S'ha sentit còmode a la ciutat?
-«M'he sentit molt còmode i estimat. Estic molt agraït pel tracte que des del primer dia em van dispensar. Sincerament, gens condicionat. Estic content de moltes coses que he pogut fer, podria haver-ne fet moltes més, però penso que Déu n'hi do. Si he pogut impulsar diferents projectes ha estat gràcies a la receptivitat de la gent d'aquí, començant pels capellans, però també dels laics i els religiosos.»
-Ha estat dur presentar la carta de renúncia?
-«No. Quan va sortir aquesta norma, just acabat el Concili Vaticà II, vaig estar-hi molt d'acord. Ara em tocava fer-ho i dono les gràcies pel que he pogut fer fins ara. No em jubilaré i no tornaré a fer res. Estaré al servei de l'Església per allò que em demanin.»
-Tornarà a Barcelona quan es jubili?
-«Sí. No em desdic de buscar a Girona algun racó que m'aporti solitud i recés.»
-Passaran gaires mesos abans del nomenament del seu substitut?
-«He preparat i començat aquest curs 2007/08 i m'imagino que si no l'acabo en faltarà poc. No en tinc, però, cap seguretat.»
-Cal un canvi en el bisbat?
-«Els canvis sempre són bons quan suposen renovació. Ara no deixo gaires coses acabades, però sí encaminades. El que es necessita, no només aquí a Girona sinó a l'Església en general, és donar un impuls, una mica més d'empenta, una mica més de coratge. Això, no ho pot fer una persona de 75 anys. Tot va canviant constantment i cal renovació.»
-Creu que Església i societat no estan en sintonia?
-«Societat i Església no han estat mai en plena sintonia i malament aniríem si ho estiguessin algun dia. L'Església ha de ser signe de contradicció i, sense pretensions, ha d'aportar llum i no s'ha d'amagar. I la societat ha de ser constantment advertida i qüestionada. Nosaltres no ens podem acomodar a la societat.»
-Diversos sectors de l'Església han expressat els seus recels perquè el nou bisbe tingui un perfil conservador. El volen arrelat a Catalunya i progressista.
-«Per comprendre la realitat de Catalunya i en concret de Girona, que Girona és molt Catalunya, penso que el millor és que sigui català. No és que exclogui a qui no ho sigui però crec que seria bo que el meu substitut fos català.»
-I progressista?
-«Crec que hauria de ser una persona amb empenta, fidel, que escolti, que es faci càrrec de les necessitats i de les peticions de la gent, que sàpiga donar resposta a les inquietuds dels fidels. Digueu-ne com vulgueu: progressista o conservador. Si conservador és que conserva intactes els valors de l'evangeli i els proclama, ja m'està bé. Aquests adjectius, de vegades, no volen dir res.»
-Ha posat en marxa diferents plans per reordenar la diòcesi i resoldre problemes com la falta de sacerdots i de finançament. En quin punt es troben?
-«Estan bastant avançats. Per exemple, l'agrupació de parròquies continua i ja n'hi ha 38 d'instaurades i 28 d'activades. En aquest curs donarem un fort impuls al pla. Sóc conscient que ens falten capellans però el que pretenem és millorar la qualitat del servei i agrupant-se es pot fer.»
-I el pla de millora del finançament?
-«És un dels temes que també deixaré encaminat, perquè hi ha moltes coses en marxa. Amb el Patronat de la Santa Creu de la Selva s'impulsa l'opció pisos de lloguer. Després, hem creat la Fundació Sant Martí. S'encarrega de la gestió de tots els béns immobles que té l'església de Girona i que no es fan servir. El criteri és que els béns que té l'Església han de servir o han de ser rendibles. I, per acabar, hem posat en marxa la fundació dels santuaris que s'encarrega de la gestió de les hostatgeries i els edificis, no del culte.»
-Amb aquestes mesures s'aconseguirà l'autofinançament?
-«Amb això sol no. Sempre caldrà l'aportació dels fidels, que és un deure. Cal que diguem al conjunt del laïcat que se senti responsable de col·laborar amb les necessitats econòmiques de l'Església. Per exemple, estic d'acord que es posi la creueta per a l'Església en la declaració de la renda. S'ha de tenir en compte que nosaltres donem servei durant 24 hores.»
-Com s'ha de solucionar la falta de vocacions?
-«Això s'ha de demanar a Déu nostre Senyor, perquè en definitiva el sacerdoci ministerial és un do de Déu al poble. Els mossens hi són per servir i tenen la missió d'anunciar l'evangeli i tenir més esperança en la vida eterna. Evidentment, perquè la pregària sigui autèntica, ha d'anar acompanyada d'una disponibilitat per a l'acció. Doncs aquí el que falta és el testimoniatge dels adults. Deixeu-vos estar d'històries. Podem demanar la generositat dels joves però el que necessiten és el testimoniatge coratjós i coherent dels adults.»
-Se sent còmode amb el posicionament de la Conferència Episcopal Espanyola davant de decisions del govern com ara el matrimoni d'homosexuals o l'assignatura d'educació per a la ciutadania?
-«El càrrec de bisbe no és precisament un càrrec que visqui per a la comoditat. Diríem que cadascú ha de procurar escoltar les inquietuds i sensibilitats de la gent que ha d'acompanyar i servir. Del matrimoni d'homosexuals, ja se n'ha parlat molt. Posar en el mateix sac el matrimoni i aquestes unions no calia. Em sembla una vel·leïtat que es podien haver estalviat. També s'ha parlat de l'assignatura de la ciutadania. Crec que tot depèn del manual i del professor. És a dir, que amb un bon manual i amb un bon professor es pot treure un bon partit de l'assignatura. El que dic és que ja no estem en una societat cristiana. La societat en què vivim és secularitzada i plural. Estem en un moment de diàspora, d'alguna manera. Per tant, hem de trobar el nostre lloc en la nova societat i des d'allà parlar clar i dir el que pensem.»
-Què li sembla, llavors, sortir al carrer per manifestar-se?
-«Jo no hi sortiré. Bé, només he anat a una manifestació a Girona per un atemptat per mostrar un sentiment de rebuig i en defensa de la vida. Però per altres qüestions discutibles en el fons no hi aniré. Penso que encara que la situació no m'agradi, com ara algunes lleis, sempre se n'ha de treure tot el profit, en positiu.»
-S'entén la realitat catalana des de la conferència episcopal?
-«El fet diferencial hi és però no vol dir que haguem de veure enemics a tot arreu ni anar pel món fent la víctima. Jo hi tinc molts amics i són persones molt respectuoses. Una cosa és el que reivindiquem i una altra cosa, el que pensem dels altres.»
-Com valora l'aposta clara que ha fet el govern tripartit pel laïcisme?
-«Aquesta aposta pel laïcisme surt en declaracions però a l'hora de la veritat crec s'han d'adaptar a la realitat, almenys així veig que ho fan. De fet, això del laïcisme no s'adiu gaire al que diu la Constitució. Una cosa és un estat no confessional i una altra un de laïcista. El laïcisme podria ser una actitud antireligiosa. A més, la realitat del país no ho és.»
-Com s'ha d'acollir la immigració?
-«Tan bé com es pugui. Les nostres Càrites estan obertes a molts immigrats i a cap se li pregunta de quin país o de quina religió és.»
-Girona és una ciutat acollidora?
-«Déu n'hi do. Hem de pensar que tenim poblacions amb més d'un 30% de població immigrada i es poden viure problemes, però crec que hi ha la millor voluntat per part dels ajuntaments i de l'Església. A més, hi ha coses que de vegades es qualifiquen de racisme i no són tant racisme sinó la diferència de costums i de maneres de fer.»
-Com valora la tasca que ha fet fins ara el papa Benet XVI?
-«No sóc ningú per valorar el Papa. De totes maneres, el fet que hagi acceptat aquesta responsabilitat a la seva edat és d'agrair. I, després, la seva competència doctrinal ens beneficia a tots.»
-Què pensa de l'impuls que s'ha donat a les misses en llatí?
-«Sempre s'ha pogut dir missa en llatí. És la llengua oficial de l'Església, el que passa és que ningú no sap llatí. Als pocs llocs on es feia és on es farà. S'ha vist un problema on no existeix.»
-Dotze anys després del Concili Provincial Tarraconense, s'ha avançat en la cohesió de les diòcesis catalanes?
-«El concili ens va deixar uns documents que són un compendi de principis d'acció pastoral excel·lents i dels quals han sortit altres documents. Ha donat impuls a moltes coses. Després de 12 anys hi ha algunes temes que estan pendents i que crec que ho continuaran estant.»
-Posi'n un exemple.
-«El reconeixement de la regió eclesiàstica de Catalunya. Ara jo no seria partidari que sortís perquè crec que ningú no quedaria content. I, com que anem fent, el que hem de fer és millorar la nostra disponibilitat. Els maximalismes no porten mai a bon port. El que no es pot fer es quedar-se atura't.»
