AFERS RELIGIOSOS ELOGIA EL ‘CONSENS SOCIAL’ ASSOLIT ALS PAÏSOS ON S’HA IMPLANTAT L’ENSENYAMENT NO CONFESSIONAL DE CULTURA RELIGIOSA
Montserrat Coll reclama ‘més diàleg social’ en la clausura de les Jornades internacionals sobre la Cultura religiosa a l’escola fetes a Barcelona
La directora d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, ha elogiat el ‘consens social’ assolit als països on s’ha implantat l’ensenyament no confessional de cultura religiosa en la clausura de les Jornades sobre Cultura religiosa organitzades ahir i avui a Barcelona i que han reunit per primera vegada a ponents de Brandenburg, Suïssa, Suècia, el Quebec i Ontario, on ja s’ha implantat amb èxit aquesta assignatura.
Les jornades han servit als assistents per a l’intercanvi d’impressions i de diàleg sobre les dificultats d’aquesta implantació i les vies per a superar-les. Segons Coll, la trobada ha servit per constatar que els països invitats parteixen cadascun d’una història recent i d’un context ideològic molt diferent els uns dels altres, “però tot i això, des d’aquestes situacions tan diverses, s’ha pogut produir la implantació o el procés d’una assignatura no confessional de cultura religiosa”.
Coll ha destacat que “han sabut renunciar a principis com la laïcitat o la confessionalitat de l’Estat, per adaptar-se a les noves necessitats d’una societat secularitzada i plural”, i en aquest sentit, ha remarcat el fet que “en la majoria de casos vistos, la igualtat de tothom i els drets de tothom exigeixen la renúncia o la fi dels privilegis de certes confessions majoritàries”.
Per aquest motiu, la directora general d’Afers Religiosos ha emplaçat els participants a les jornades a “continuar el debat social” i ha reiterat que “seguirem demanant el diàleg a tota la societat” perquè s’imposin els valors democràtics de tolerància, respecte, igualtat i convivència. Aquests han estat els valors que “han dut aquests països a buscar fórmules no segregadores de l’alumnat en funció de les seves creences i a aconseguir que l’objectiu de la cohesió social prevalgui en el marc escolar per sobre d’altres interessos o pretensions”.
Els models educatius d’alguns lands alemanys, d’alguns cantons suïssos, de Suècia, del Quebec i d’Ontàrio (Canadà) han centrat aquest dilluns i dimarts les Jornades sobre Cultura religiosa que ha organitzat la Direcció General d’Afers Religiosos, amb el suport del Departament d’Educació, amb el propòsit de conèixer de prop les experiències internacionals de països que estan fent o que ja han fet el procés de substituir l’assignatura de religió per una de no confessional sobre cultura religiosa, dintre de l’ensenyament obligatori.
Les jornades, de caràcter tècnic i a porta tancada, han reunit al Palau Centelles experts i representants de l’administració dels països convidats amb tècnics i professionals catalans que han reflexionat a l’entorn de la implantació de l’assignatura de cultura religiosa a les escoles, tal i com proposen els acords de Govern i el Pacte del Tinell.
La trobada s’ha acabat aquest vespre amb la intervenció del conseller primer, Josep Bargalló.
SITUACIÓ A:
Alemanya
Suïssa
Suècia
Quebec
Ontàrio
Sinopsi de la situació per països
Alemanya
La constitució alemanya estableix la llibertat de culte. Una Llei bàsica (Grundgesetz) garanteix la llibertat de fe dins l’estructura federal de Govern. Estableix també que els responsables dels continguts de la matèria de les assignatures de religió són les Esglésies. Sota aquesta regulació, els lands són els responsables de l’educació i de la regulació de la religió dins l’àmbit escolar. Segons quin sigui el land, l’assignatura de religió pot ser obligatòria o opcional. Des del curs 1996-97, el land de Branderburg ha introduït cursos de LER (Lebensgestaltung-Ethik-Religionskunde), d’assignatura de cultura religiosa.
Brandenburg
Brandenburg és un land de la República Federal d’Alemanya amb plena responsabilitat en matèria educativa. La religió majoritària és el protestantisme i l’ensenyament és obligatori i gratuït per la població de 6 a 16 anys.
L’assignatura de religió
A primària l’assignatura de religió és confessional i l’alumne ha d’escollir els tipus d’ensenyament confessional que vol rebre. En el cicle secundari, l'any 1996, es van implantar cursos de LER (Lebensgestaltung-Ethik-Religionskunde), de cultura religiosa. Aquests cursos barregen en la formació de l’alumne aspectes de la vida quotidiana, l’ètica i el coneixement de les religions. Actualment s’aplica en el nivell obligatori de secundària, en els altres cursos educatius encara s’imparteix l’educació religiosa confessional.
Característiques de l’assignatura
· Hores setmanals de l’assignatura LER: 1-2 hores a la setmana
· Edat de l'alumne que rep LER: 12-16 anys
· Nivells on hi ha l’assignatura obligatòria LER: Al nivell obligatori del segon cicle
· Tipus d'escola que s'aplica: Tot tipus d’escoles
· Titulació dels professors de LER: la formació és com la resta de professors responsables dels continguts de l’educació religiosa general, tant dels cicles de primària com de secundària és el Ministeri d’educació, les esglésies i membres dels consells oficials de Brandenburg.
· Tipus d'avaluació: com la resta d’assignatures
· Tipus d'obligatorietat: la possibilitat d’excempció de l’assignatura no és acceptada
Capital: Postdam
Llengua oficial: Alemany
Població: 2,6 milions hab.
Densitat: 87 hab/km²
Suïssa
Formada per 26 cantons, cada cantó té la responsabilitat de l’estructura i del currículum que configuren el seu model educatiu. L’educació religiosa és territorial i varia en funció de cada cantó igual com varia la separació més estricta o no entre l’església i l’estat.
Els cantons de Neuchâtel i Lucerna, entre altres, han introduït des del 1995 una nova assignatura de religió no confessional, a l’escola primària i amb caràcter obligatori, anomenada “Història de les Religions” i “Ètica i Religió” respectivament”. El seu contingut es decideix entre el cantó i les comunitats religioses. En la mateixa línia, el cantó de Zuric ha instaurat una matèria “Religió i Cultura” amb caràcter obligatori.
Neuchâtel
Al cantó de Neuchâtel la religió majoritària és protestant i parlen la llengua francesa. No obstant, és un cantó amb una gran tradició laica molt proper a la de l’Estat francès. L'escolaritat obligatòria dura nou anys i acull els nens d'edat de 6/7 anys a 15/16 anys.
L’assignatura de religió
Des del 2003, Neuchâtel posa en pràctica una assignatura de religió no confessional anomenada, “Ethics and Religion”. Arran d’un projecte iniciat l’any 1995 per les esglésies predominants (catòlica i protestant), es decideix substituir en l’escola primària la classe de religió confessional per un nou projecte educatiu (“basic religious education”) per les escoles públiques. No obstant, la implantació va tenir una forta oposició del moviment laic ja que fins llavors no hi havia una formació religiosa obligatòria.
Característiques del model
Quantes hores a la setmana: 2 hores
Edat de l'alumne que rep l'educació religiosa: de 11 a 15 anys
Nivells on hi ha l'educació religiosa: Cicle secundari
Tipus d'escola s'aplica: Escola pública
Capital: Neuchâtel
Llengua oficial: Francès
Població (2003): 167.990 hab.
Densitat:209 hab/km²
Adhesió a la confederació suïssa des de 1815
Suècia
Suècia disposa d’una regulació bàsica per a l’escola obligatòria que estableix els valors fonamentals en què s’han de basar les activitats i els objectius de les matèries, que es conjumina amb la descentralització del sistema escolar en els municipis. L’assignatura de religió forma part de les matèries obligatòries del primer i part del segon cicle educatiu dins del bloc dels estudis socials, i no és confessional. L’assignatura presenta la varietat religiosa dins les cultures del món, sota un programa d’objectius definit.
Suècia és una monarquia constitucional i està dividida en 21 lands. La religió predominant és el luteranisme. L’escola obligatòria de Suècia (grundskolan) dura 9 anys i comprèn les edats dels alumnes de 7 a 16 anys. Els diferents territoris suecs segueixen un pla d’estudis nacional comú i els professors dels diferents territoris compleixen una preparació educativa comuna.
L’assignatura de religió
Des de 1962, el desenvolupament de l’assignatura ha consistit en un canvi en el seu nom; d’Educació Cristiana a Educació Religiosa. Actualment, l’assignatura s’orienta, per una banda, cap a un estudi de les diferents visions de la vida (cristiana i d’altres) i, per l’altra, cap a l’estudi de qüestions ètiques i existencials, sense delimitar o relacionar aquestes a una terminologia o marc de referència exclusivament cristià. L’assignatura és no confessional.
Paral·lelament, l’assignatura de religió forma part del bloc educatiu anomenat ”estudis socials”. La religió forma part de les matèries obligatòries del primer cicle de l’alumne i part d’un dels programes del cicle secundari. Juntament amb geografia, història i educació cívica s’hi destinen 885 hores de classe a primària.
En el cicle secundari no obligatori, l’ensenyament religiós és una assignatura obligatòria de dues hores a la setmana. En les branques de cultura i socials del programa de Ciències Socials, també forma part d’una assignatura comuna de dues hores per setmana.
Característiques del model
· Hores setmanals de l’actual assignatura de religió:
· A primària i secundària obligatòria: Cada professor determina el nombre d’hores que es destinen a cada assignatura del bloc de ciències socials, entre elles la de religió.
· A secundària no obligatòria: 2 hores a la setmana
· Edat dels alumnes d’escola obligatòria: De 7 a 16 anys
· Nivells on s’aplica: A primària i secundària
· Titulació dels professors : Per a ser professor de l’assignatura de Religió, s’ha d’haver cursat uns crèdits universitaris (60 punts d’estudis ECTS en escoles obligatòries i 90 punts ECTS si s’ensenya a les escoles de secundària no obligatòria).
· Responsable dels continguts: El Parlament decideix sobre el pla d’Estudis Nacional i l’Agència Nacional per a l’Educació Sueca decideix com els programes d’estudis han de ser omplerts i formulats.
· Forma d’avaluació: Es realitzen exàmens continus durant els estudis i les qualificacions per a cada curs s’estableixen al final d’aquest que normalment és al final del termini.
· Caràcter obligatori: Des de 1997 la possibilitat d’excepció d’Educació Religiosa està, en principi, denegada.
· Descripció de la matèria: Qüestions ètiques, existencials i diferents visions de la vida.
Capital: Estocolm
Llengua oficial: Suec
Població (2003): 8,8 milions hab.
Densitat:22 hab/km²
L’any 2000 separació de l’església i l’estat
Quebec
El Quebec és una província del Canadà i la seva població és majoritàriament francòfona (81%). Disposa de competència plena en matèria d’educació i té uns orígens amerindis i europeus, amb influència nord-americana i la immigració més recent provinent de diferents països i continents que en fan una societat molt diversificada, especialment en els grans centres urbans. L’ensenyament obligatori és dels 6 als 16 anys.
Al Quebec, la Llei 118 del 2000 conserva el dret de tria per part de les famílies en matèria de culte o religió a l’escola, entre un ensenyament moral i un ensenyament moral i religiós, catòlic o protestant, a l’escola primària i a primer i segon cicles de secundària, essent aquests cursos matèria obligatòria. L’any 2002 estava previst que s’implantés un curs d’ètica i cultura religiosa, obligatori per a tots els alumnes i sense possibilitat de tria, a 4t curs de secundària. Més tard, s’ha decidit enriquir el programa d’estudis amb la implantació d’aquest curs a 4t i 5è de secundària a partir de setembre de 2006.
D’acord amb el context social actual, després de l’any 2000, una laïcitat oberta al fet religiós caracteritza les escoles públiques. En substitució dels programes d’ensenyament religiós confessional, catòlic i protestant, en els propers anys s’implantarà un programa d’ètica i cultura religiosa, comú a tots els alumnes de primària i de secundària. El Comitè sobre els Afers Religiosos, depenent del Ministre d’Educació, Lleure i Esport, es va crear l’any 2000 amb l’encàrrec de fer el seguiment d’aquest projecte, de l’evolució socioreligiosa del Quebec i de l’avaluació de l’impacte en educació, per tal d’aconsellar el ministre sobre qualsevol tema relacionat amb la religió a l’escola (ensenyament, expressió religiosa a l’escola, distintius religiosos, etc.)
L’assignatura de religió
A primària i en el primer i el segon any de secundària, els alumnes han d’escollir obligatòriament entre l’ensenyament moral, l’ensenyament moral i religiós catòlic i l’ensenyament moral religiós protestant. Està previst que s’implanti per al 2006-2007, a segon cicle de secundària (4rt i 5è anys), un programa d’ètica i cultura religiosa (no confessional), obligatòria per a tots els alumnes. No s’hi preveu cap ensenyament moral o religiós a 3r any de secundària.
Atenent a l’evolució socioreligiosa del Quebec, l’estatus confessional, catòlic o protestant de les escoles públiques es va abolir l’any 2000. El Ministeri d’Educació, Lleure i Esport (MELS) espera adoptar, d’ara al juny de 2005, un projecte de llei reemplaçant els ensenyaments religiosos confessionals per un programa d’ètica i de cultura religiosa per a tots els alumnes de primària i de secundària a implantar a partir del setembre de 2008.
Característiques del model
· Nombre d’hores a la setmana de l’actual assignatura de religió: A primària: l’equivalent a una hora per setmana (36 hores/any)
· A secundària: 50 hores/any a 2r, 2n i 5è de secundària; 100, hores/any a 4t de secundària
· Edat dels alumnes: De 6 a 16 anys
· Nivells on es preveu: De 1er fins a 6è de primària i a 1er, 2on, 4art i 5è de secundària
· Tipus d’escola : Públiques i privades (segons les disposicions de la Llei sobre l’ensenyament privat)
· Titulació dels professors : A primària/titulars, A secundària/ especialistes en ètica i cultura religiosa
· Responsable dels continguts : Direcció del programa d’estudis del Ministeri d’educació (el Secretariat sobre els afers religiosos exerceix una funció de consell sobre aquestes unitats)
· Forma d’avaluació : Segons la Política d’avaluació dels aprenentatges de MELS
· Caràcter obligatori : No se’n preveu l’exempció
· Descripció de la matèria: Vegeu document d’orientació titulat «La mise en place d’un programme commun d’éthique et de culture religieuse : une orientation d’avenir pour tous les élèves du Québe » a l’adreça www.MELS@gouv.qc.ca
Capital: Quebec
Llengua oficial: Francès
Població: 7,5 milions hab.
Densitat: 4,91 hab/km²
El 2000, abolició de les estructures confessionals del sistema escolar (projecte de Llei 118). Separació entre l’Església i l’Estat.
Ontàrio
Ontàrio és una província del Canadà i té plena competència en matèria educativa. Tot i que la majoria religiosa és Catòlica i Protestant, Ontàrio és altament multicultural, particularment a les àrees metropolitanes com Toronto. L’actual situació d’Educació sobre Religió a les Escoles públiques de Bàsica està emmarcada en un programa optatiu que s’ofereix per decisió dels Consells Escolars Locals. En conseqüència, tots els consells escolars tenen la possibilitat d’oferir Educació sobre Religió del curs 1er al 8é, no com a assignatura confessional, sinó com a assignatura acadèmica que no dona primacia a una fe en particular.
Ontàrio és una província del Canadà i té plena competència en matèria educativa. Les dues religions majoritàries són la catòlica i la protestant encara que en les àrees metropolitanes hi ha una gran diversitat cultural. Hi ha una considerable representació d’altres religions com l’islam, budisme i hinduisme.
L’educació obligatòria és dels sis anys fins als setze.
Hi ha dos sistemes escolars finançats públicament: Les Escoles Confessionals Catòliques i les Escoles Publiques Primàries i Secundàries no confessionals. Fins recentment, les Escoles públiques, tot i que eren no confessionals, encara donaven una primacia a la visió Cristiana encara que aquesta pràctica estava en decaïment en la mesura en que la població d’Ontàrio esdevenia cada vagada més diversa.
Al anys 90, els tribunals d’Ontàrio van abolir l’educació religiosa confessional (exercicis religiosos d’obertura i clausura i una educació confessional catòlica) a les escoles públiques. Al 1988 i 1990, dues decisions dels tribunals van abolir seccions claus de la regulació d’Ontàrio que permetia a les escoles públiques obrir i tancar el dia escolar amb un exercici religiós donant primacia a una fe en particular i a més a més, permetia “ensenyar una única tradició religiosa com si fos el mitjà exclusiu a través del qual desenvolupar comportament i creences morals”.
En resposta a aquestes decisions del tribunal, el govern d’Ontàrio va modificar la Regulació d’Ontàrio i el Ministeri d’Educació elabora dos documents orientatius d’aquest canvi; Exercicis d’Obertura i Clausura per a les escoles públiques d’Ontàrio (1993) i Educació sobre Religió a les Escoles Publiques de Bàsica d’Ontàrio (1994).
L’assignatura de religió
L’estat actual de l’educació religiosa a Ontàrio està emmarcada en un programa optatiu que s’ofereix per decisió dels Consells escolars locals. Tots els consells tenen la possibilitats d’oferir una educació no confessional sobre la religió a partir del primer curs fins al vuitè. Hi ha dues guies sobre l’ensenyament religiós (Exercicis d’Obertura i Clausura per a les escoles públiques d’Ontàrio -1993- i Educació sobre Religió a les Escoles Publiques de Bàsica d’Ontàrio -1994-) que estan pensades per ajudar als consells escolars locals a l’hora de desenvolupar programes d'educació religiosa que segueixin les directrius del ministeri.
Alhora, en escoles d'ensenyament secundari i emmarcat dins el grup de les assignatures de ciències socials, també es pot oferir crèdits de lliure elecció per a cursos sobre les religions del món (“world religion courses”). El curs de Religions del món analitza creences, tradicions religioses i vides quotidianes de Religions del món.
Les escoles Catòliques no estan obligades a oferir Educació Religiosa Multicultural. Poden oferir el curs opcional de Religions del món.
Capital: Toronto
Llengua oficial: Anglès i francès
Població: Té 11,8 milions hab.
Densitat: 12,94 hab/km²
