Ara que comença el curs i que es torna a parlar (o es continua parlant) de l'estatut de l'ensenyament religiós a les escoles i que ja apareixen signes d'un cert «conflicte» entre les posicions del Govern i les de l'episcopat espanyol (no tant de l'episcopat català), ens ha semblat convenient demanar a l'àrea projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya, que fa anys que treballen per a una «Cultura Religiosa» realment integradora de la diversitat religiosa dels alumnes, que ens presentessin amb una certa extensió quins són els criteris que els guien, quin és el seu projecte i quina l'experiència que han començat a tots els seus centres d'ensenyament. La seva resposta a la nostra demanda la trobareu a continuació. És de justícia agrair-los la seva disponibilitat. Ho fem, a més, de cor.— J.T.
Consideracions prèvies
Ja fa un cert temps que hem iniciat un procés de reflexió i de revisió del Currículum de l’Àrea de «Religió». Una clara insatisfacció en el conjunt global de les nostres escoles ens feia pensar en la inadequació entre el currículum oficial vigent i la situació real dels nostres alumnes, caracteritzada fonamentalment per la progressiva manca de referents religiosos en l’àmbit cultural i la seva progressiva desmotivació dels infants i els joves davant del fet religiós.
És per això que hem sentit la necessitat o, si més no, la conveniència de dissenyar per a les nostres escoles un currículum alternatiu al model oficial, de manera que, sense renunciar als continguts que ens semblen adients i necessaris, sigui també una proposta realista i susceptible d’esdevenir motivadora i engrescadora (dintre del possible) per als nostres alumnes. Val a dir que no ens ha calgut pas començar des de zero, sinó senzillament aprofundir i actualitzar el plantejament d’una llarga tradició entre nosaltres (i no només entre nosaltres), que des dels anys 70 ha anat parlant de «Cultura Religiosa» amb la intenció de subratllar el caire no catequètic dels seus continguts. És l'enfocament que s’ha imposat a la pràctica en molts sectors educatius i, certament, en els nostres.
Si aquesta opció ja semblava adient tenint en compte la ignorància religiosa en general i la desmotivació d’una majoria d’alumnes (com hem esmentat), conseqüència del caire secularitzat de la nostra societat, en aquests moments un altre factor en reforça la conveniència: la progressiva multiculturalitat present en la nostra societat, que comporta un cert pluralisme religiós, creixent i irreversible, entre els alumnes de totes les escoles del país, incloses les nostres. I no cal dir que, des de l’Escola Pia, hem de veure aquesta nova realitat com un «signe dels temps» que ens convida a fer dels nostres centres testimonis d’obertura i factors d’integració... apostant pel diàleg interreligiós i l’entesa i col×laboració entre les diverses confessions i els humanismes no creients de cara a la construcció d’una cultura de la pau, la tolerància i l’enriquiment mutu, i que ens convida a considerar-la com un factor que pot desvetllar i revitalitzar l’interès i la redescoberta de la qüestió religiosa, preàmbul idoni per a una revalorització de la nostra fe cristiana enmig en la nostra societat indiferent i secular.
La nostra proposta. Plantejament general
Entenem l’àrea de Religió com l’oferta als alumnes d’una cultura religiosa en el marc d’una acció educativa que volem integral, global i contextualitzada, trets que també volem que caracteritzin la cultura religiosa:
a) Integral, perquè entenem la cultura religiosa no com un simple bagatge de coneixements i informacions, sinó com una aproximació a la realitat (el fet religiós) des d’una perspectiva alhora informativa i formativa. Es tracta, doncs, no només de presentar les dades d’un dels principals patrimonis culturals de la humanitat, sinó d'ajudar també a descobrir-ne la seva profunda significació antropològica i el seu potencial humanitzador a nivell individual i col×lectiu.
b) Global, és a dir, referida al fet religiós en general i a les seves múltiples expressions concretes i plurals sense tancar-se en les delimitacions confessionals i particularistes. El multiculturalisme i el pluralisme religiós consegüent en la nostra societat demana, cada vegada més, un plantejament en tota la seva amplitud i extensió. Així, un currículum com el que presentem pretén ser un factor integrador de les diferències.
c) Contextualitzada, és a dir, que tingui en compte i faci una més gran incidència en la modalitat religiosa que ha impregnat i modelat el nostre context més immediat i que és, evidentment, la tradició judeocristiana, que caldrà conèixer i aprofundir especialment.
A partir d’aquests criteris de fons, hem començat a concretar la nostra proposta en relació a l’etapa de l'Ensenyament Secundari Obligatori ESO), amb la intenció de fer el mateix, en un segon moment, per als Ensenyaments Infantil i Primari per al Batxillerat.
ESO: un currículum unitari i transversal
Unitari, perquè pretén presentar una panoràmica de les principals manifestacions del fenomen religiós en l’actualitat i dels seus diversos aspectes; ja que és impossible tractar de totes les religions es posa l’accent en les religions «vives». Anem del «món de les religions» (elements comuns) a les «religions del món» en les seves formes concretes (elements específics) i es tracten més amplament les tres religions monoteistes, atès el nostre context marcat fonamentalment per la tradició judeocristiana i que experimenta actualment un augment notable de la presència de l’islam i de les espiritualitats orientals.
Transversal, perquè no es tracten les diverses religions successivament i per separat, sinó que es va fent una aproximació paral×lela i simultània a les religions estudiades (a l'estil de la clàssica matèria sobre «religions comparades») a partir d'uns aspectes determinats.
Les quatre etapes
El currículum s’organitza a partir de 4 crèdits (un per a cada curs d’ESO), que els dos anys darrers hem començat a implantar. Segueixen aquest itinerari:
Crèdit n. 1. A la recerca d’una «dimensió desconeguda». El món de les religions. Introducció general al fet religiós en el sentit més ampli, considerat estructuralment des del punt de vista dels elements essencials o constitutius presents en totes les manifestacions religioses. Tot amb tot, el tercer grau de concreció s’haurà de fer, bàsicament, a partir d’exemples concrets d'unes determinades tradicions religioses.
Crèdit n. 2 El «trident» de les religions d’Occident. Moisès, Jesús i Mahoma. Presenta els orígens de les tres grans religions profètiques, accentuant-ne especialment els seus fonaments històrics i els elements essencials.
Crèdit n. 3 Les «mil» cares de Déu. El pluralisme religiós en el món actual. Pretén abastar el conjunt de les principals manifestacions actuals del fenomen religiós, incorporant-hi una visió general d’algunes que encara no havien aparegut en el nostre itinerari (religions místiques i sectes) i desenvolupant sobretot els aspectes «doctrinal» i «institucional» o organitzatiu de les religions profètiques ja tractades anteriorment des d’altres perspectives.
Crèdit n. 4 L’alegria de viure i creure en comunitat. Festes i celebracions religioses en el nostre món. Analitza la dimensió ritual o cultual, festiva i celebrativa de les diverses religions, especialment de les més presents en el nostre context, començant per les de la tradició cristiano-catòlica i seguint per les que hi són minoritàries però significatives (islam, judaisme, budisme...).
La relació entre Religió i Moral i Religió i Cultura actual podran tractar-se en el Batxillerat. Hi estem treballant. Com estem treballant, també, en el que pertoca a l'Ensenyament Infantil i Primari.
Valoració
Portem tres cursos dissenyant unitats didàctiques, elaborant materials de treball i treballant-ho amb els alumnes a l’aula. L'experiència ha estat molt positiva i molt ben acollida per tota la comunitat educativa. Les mares i pares s’han mostrat molt satisfets i han valorat molt positivament aquesta iniciativa. Alguns pares que s’havien mostrat contraris a que els seus fills participessin a la classe de religió, quan han vist la programació i el treball que s'hi realitza, han canviat de parer i han manifestat el desig de que els seus fills hi participessin. Els pares que volen una formació catequètica tenen la possibilitat de participar, fora de l'horari lectiu, en grups de reflexió i vivència cristiana.
El professorat ha acollit molt bé l’experiència. Se senten més de gust en la matèria i més capaços de treballar de manera natural. La formació del professorat demana temps; també hi treballem.
Per a poder parlar tant de la valoració per part dels alumnes com de la repercussió que ha tingut en ells aquest nou plantejament de l’àrea de religió ens cal una experiència més llarga, evidentment.
Ara com ara, podem dir, sempre parlant en general, que valorem com a especialment positius aquests tres elements: a) una millor predisposició dels alumnes vers la matèria; b) no haver de segregar cap alumne per criteris religiosos; c) afavorir la convivència del grup, ajudant cadascú a entendre millor l’altre (i els altres) a partir de les seves creences o no creences, o les dels seus pares i mares
Francesc Gutiérrez i Pere Vilaseca
Escola Pia de Catalunya
